MATÍ DE DIUMENGE

(matí al cap i a la fi)

Esprem el suc del dia,
i sembla que el sol brilla
com quan érem infants.

Sóc home desnatat,
i amb les mans adormides
preparo l'esmorzar.

La ràdio m'escridassa,
i la boca mastega
les lleganyes del son.

Menjo amb els ulls clucs,
madalenes de Proust
i muesli de prozac.

Faig un glop al cafè,
i em recordo de tu
tombada encara al llit.

I et porto l'esmorzar
en safata de plata...
prò quina mala pata!

Llençols sens fantasma
és tot el que he trobat
en el llit... i m'espanta!

Torno a la santa cuina,
encenc un cigarret,
m'enfilo pel seu fum

i el segueixo, buscant
entre les seves formes
la que em recordi a tu.

Joan Arba (19-2-06)