A la paret blanca escric
agafo aire i escric
elimino mots i dic
cargolo la llengua i dic
...
Què dic? Què coi jo puc dir
sense posar-te en perill?
I opto per callar i dir
que tots els mots m'han fugit
.
de les mans, de l'experiència
del calaix, de la impotència
dels anys viscuts i perdut.
Sóc de cara a la paret

!
Ma vida és un gran càstig
que les paraules no poden
perdonar ni fer-li el buit...
per 'xó a la paret blanca escric

,

i dic, plor i ric sens fi
tenso i destenso la corda
que me manté en equilibri,
mentre intento travessar

el mirall i les grafies

i les carícies del temps

que tan tendrament m'atrapen

i em giren cara a la paret

.

I a la paret blanca escric

i remullo amb tinta els dits,

assedegats per trobar-te

de nou entre els meus poemes.

.

Joan Arba (18-2-06)