skip to main |
skip to sidebar
PÀRIAPedres són les alegriesque em llencen els enemics,és merda tot el que menjoprò la cago amb molt delit. No inverteixis mai en mi,i escombra cap a ca teu, que la vida està molt caraper gastar i maleirper cremar i per tossirper llepar i per cosirper viure i per morir, per rimar versos amb -ir.Si vols un consell d'amic,allunya't de la mev'ombrai vés a buscar posadaen el món senzill del mal;i vés a buscar posadaen el desig d'estimar.
I ja n'hi ha prou d'aquest color tan trist!
Condemnats a viure l'extravagància
dels mims, ja és hora que mostrem les cartes
les cames i les sines d'aquest joc,
en el que perdre les brides serà
-o no serà- el premi del consol.
Som en el punt de partida i les mans
ballen al frenètic fric-frac del foc.
És tard i vol ploure.
I va i plou.
Joan Arba (18-11-05)