dimarts, de juliol 31, 2012

BAN

Mai més restaré en prosaic silenci

.

dijous, de maig 26, 2011

EXTREMA DRETA


f

i

l

l

s

 
d

e

 
p

u

t

a

dilluns, d’octubre 12, 2009


Retaule quotidià d'un pensament
(La bossa cega)
-
A totes les bosses de plàstic que es trobin en perill d'extinció.
Mentre hi hagi aire sereu lliures.
-
En el vidre de la finestra
una bossa empesa pel vent
-
pinta l'aire d'incertesa
i de tots aquells moments
-
viscuts amb tu, amb tanta pressa
i perduts en un esbufec.
-
En el vidre de la finestra
veig feta de plàstic la bossa
-
brandant com cua de vaca.
Però va minvant son moviment
-
fins aturar sa incerta dansa
just en la branca d'un avet.

diumenge, d’octubre 11, 2009

en el parc res,
excepte el ball de les fulles
-
res,
excepte tu i un mirall
-
res,
excepte tu i les teves entranyes
-
ara amargues pel ressò
d'una guitarra que toca
-
res,
excepte la melodia del pèndol
-
i en el parc res,
excepte tu .

dimarts, de juliol 21, 2009


ASTRID

Com un pronòstic
que es complirà
a mig termini,
t’enfiles alt

i jugues amb
el meu neguit,
tal com quan era
xic, ben petit

i m’esperava
entre els llençols
de nit i insomni
l’adveniment

de la mev’ombra,
del meu estel,
com un agnòsti
c
mirant al cel.

diumenge, de juliol 19, 2009


DOS DIES FAN UN ANY

(una justificació lliure)


dues paraules
fan d'excusa
,
ja que s'usen per justificar


que fa un any
-menys dos dies-
vaig quedar-me mut.


i ja ho veuen:


dos dies faran un any
i capgiro l'embut
que se m'empassà
.
em moldejaré a cops de rima
i esdevindré molts esborranys
dels mots més intensos
.

i del més enllà porto versos
inversos i dispersos
amb els que he pogut domar


el tedi de la meva ploma
per convertir-me en home
i deixar de ser fang
.

dilluns, de juliol 21, 2008


PATTI

Ets tu,


és la veu de la Patti Smith
cavalcant amb els cavalls,
escopint a les closques pelades

de tots els cretins i farsant.


Ets tu,

és la veu de la Patti Smith
incendiant els nostres pecats,
la que ens recorda que la Glòria
es troba ben a prop de la mort.

Oh, Patti,

take my hand, but not come undercover
because you belong to the voices
wich they confront to the cannibals
and free the land from ourselves.

EPITAFI núm. XXXI

Deixo els meus records
-que ara no recordo-
en aquesta llàntia
i en 'questa elegia

com flors en un gerro,
els meus dits s'ensorren
i els meus peus descansen

en 'questa elegia

i en un mur de marbre
hi ha escrits tots els noms
i tots els pecats

fins i tot els meus

i és més que evident
que no els contaré
i molt menys aquí-

en 'questa elegia
.