ASTRID

Com un pronòstic
que es complirà
a mig termini,
t’enfiles alt

i jugues amb
el meu neguit,
tal com quan era
xic, ben petit

i m’esperava
entre els llençols
de nit i insomni
l’adveniment

de la mev’ombra,
del meu estel,
com un agnòstic
mirant al cel.