EXPERIMENTS DE LABORATORI

Encenc l'espelma,

vetllo la imatge

de ma pregària

i reso.

Després, Déu dirà

.

Poso llum a l'oblit

en moments d'incertesa;

i sense gaire pressa

retorno al ruc d'ahir.

- Em vaig equivocar-,

i se m'omple la boca

d'una sintaxi morta

pel gebre del passat

que no, que no reneix;

perquè no és memòria,

perquè ja és història

que encara em persegueix.

Poso llum a l'oblit

i trobo un tou de cendres

que toco a les palpentes,

prò que em fugen dels dits.

Joan Arba (26-09-05)

Automàticament... (introducing Joan Arba)

Benvinguts al món d'en Joan Arba, meticulós poeta d'aptituds vertiginoses i plenes de sarcasme, afegint un to d'emoció plena de rajoles de xocolata. I no és un plat per a tohom, és per a tot aquell que vulgui degustar un plat còsmic i adrenalític que el porti fins al cúmul màxim d'experiències sorgides d'una ploma màgica i digna d'estar entre les més subversives del món global.

Vull ser global, vull ser llegit, vull ser plom en les vostres sabates, i que caiguem al mar d'on vam néixer un cop i un altre sense adonar-nos, sense mare, sense pare, sense família, sense mots que ens acotxin a les nits; i sense petons ni abraçades de l'ens que ens masturba a cops de soledat, en moments en què repetim una i altra vegada que som paraules brutes, farcides de significant i aptes significativament per als nostres sentits.

Però com que ningú llegeix ni consulta el diccionari, és com si mai hagués nascut.

Sóc mort en l'espai. Visc i ara em trobo sense oxigen, sense electricitat. Necessito un codificador de missatges en MS-DOS, un amor que pugui calmar aquestes temptadores paraules de llibertat que em són alienes encara en el meu món.

Per això espero i espero; i espero que cadascú de vosaltres em pugui desendollar de la vida aliena i em faci tornar del mar, de l'espai i de la mare que em va parir fins a aposentar-me en el vostre llit, en el vostre cervell de mico aburgesat i cadavèric.

Vull formar part del vostre món dins del meu, com escriptura automàtica dins del cap d'un anarquista fatxenda i reprimit, dins de la carcassa que anomeno món i que s'enfurisma cada dia més; i que cobreixo amb l'ozó de les meves rimes i perd l'oremus per la pau d'unes paraules dites a cau d'orella.

Sóc lectura, sóc escriptura, sóc jo i el meu món. El món d'en Joan Arba.

Joan Arba, octubre de 2005

ref. 001917

CERCO LECTURA, cerco escriptura;
cerco autor de mirada perduda
que pugui escriure en ma freda pell.

I crear-me, donar-me la vida;
sens brides

,

mun

t u

ra

ni

ge
net
del silenci tremolós i cruel.

Per nedar com un peix ruc en l’aigua
de sa memòria, per ressonar
com cançons (a)dormides de bressol.

Tots els interessats truqueu ràpidament
abans que els cucs rosseguin àvidament
.........RIP RIP; RIP RIP; RIP RIP.........
els ulls que un dia m’han de llevar…

(d’aquest somni que és la realitat)

Joan Arba, 12 0ctubre 2005 (versió exclusiva per al blog)