dimarts, de juliol 21, 2009


ASTRID

Com un pronòstic
que es complirà
a mig termini,
t’enfiles alt

i jugues amb
el meu neguit,
tal com quan era
xic, ben petit

i m’esperava
entre els llençols
de nit i insomni
l’adveniment

de la mev’ombra,
del meu estel,
com un agnòsti
c
mirant al cel.

diumenge, de juliol 19, 2009


DOS DIES FAN UN ANY

(una justificació lliure)


dues paraules
fan d'excusa
,
ja que s'usen per justificar


que fa un any
-menys dos dies-
vaig quedar-me mut.


i ja ho veuen:


dos dies faran un any
i capgiro l'embut
que se m'empassà
.
em moldejaré a cops de rima
i esdevindré molts esborranys
dels mots més intensos
.

i del més enllà porto versos
inversos i dispersos
amb els que he pogut domar


el tedi de la meva ploma
per convertir-me en home
i deixar de ser fang
.