PÀRIA

Pedres són les alegries
que em llencen els enemics,

és merda tot el que menjo
prò la cago amb molt delit.

No inverteixis mai en mi,
i escombra cap a ca teu,

que la vida està molt cara
per gastar i maleir

per cremar i per tossir
per llepar i per cosir

per viure i per morir,
per rimar versos amb -ir.

Si vols un consell d'amic,
allunya't de la mev'ombra

i vés a buscar posada
en el món senzill del mal;

i vés a buscar posada
en el desig d'estimar.

I ja n'hi ha prou d'aquest color tan trist!
Condemnats a viure l'extravagància
dels mims, ja és hora que mostrem les cartes

les cames i les sines d'aquest joc,
en el que perdre les brides serà
-o no serà- el premi del consol.

Som en el punt de partida i les mans
ballen al frenètic fric-frac del foc.
És tard i vol ploure.
I va i plou.

Joan Arba (18-11-05)