Em treuré les pedres del cap
abans de començar a nedar

per l'aigua bruta de la culpa
i perdre'm pel mar del desig,

que s'arrossega com una àncora
buscant un lloc on aferrar-se.


Em treuré les pedres del cap
abans d'escriure sobre penes,

delictes i faltes comeses
per haver-me canviat de roba

en un lloc secret i amagat
que no sé -si puc- compartir.


Em treuré les pedres del cap
per deixar rastre del camí

que em portarà al mes d'abril,
aquell que va fer enamorar-me

de tu i de la teva absència,
ara present en els meus ulls.


Em treuré les pedres del cap
per mostrar-me com un covard,

com un suïcida que es suïcida
davant teu, enmig de la pista

i on milers d'ulls perduts diran
que em falta un xic més de valor


per treure'm les pedres del cap
i no fingir la meva mort

per treure'm les pedres del cap
i presentar-me tal com sóc

per treure'm les pedres del cap
i dir-te... i dir-te... i dir-te...............................


...que em treuré les pedres del cap
abans que salti des del cingle,

i t'agafaré de la mà...
...la gravetat farà la resta...

i ens revoltarem pels llençols...
i junts cantarem la cançó...

...quan em tregui les pedres del cap.