ref. 001917
CERCO LECTURA, cerco escriptura;
cerco autor de mirada perduda
que pugui escriure en ma freda pell.
I crear-me, donar-me la vida;
sens brides
CERCO LECTURA, cerco escriptura;
cerco autor de mirada perduda
que pugui escriure en ma freda pell.
I crear-me, donar-me la vida;
sens brides
,
mun
t u
ra
ni
ge
net
del silenci tremolós i cruel.
Per nedar com un peix ruc en l’aigua
de sa memòria, per ressonar
com cançons (a)dormides de bressol.
Tots els interessats truqueu ràpidament
abans que els cucs rosseguin àvidament
.........RIP RIP; RIP RIP; RIP RIP.........
els ulls que un dia m’han de llevar…
(d’aquest somni que és la realitat)
net
del silenci tremolós i cruel.
Per nedar com un peix ruc en l’aigua
de sa memòria, per ressonar
com cançons (a)dormides de bressol.
Tots els interessats truqueu ràpidament
abans que els cucs rosseguin àvidament
.........RIP RIP; RIP RIP; RIP RIP.........
els ulls que un dia m’han de llevar…
(d’aquest somni que és la realitat)
Joan Arba, 12 0ctubre 2005 (versió exclusiva per al blog)
Entrades
2 comentaris:
Com famolencs els licàntrops de sang, la meva poesia és indescriptible. Accepta allò que no pot ser possible i introdueix la branca en l'indomable fang.
Indestriable fam entre les pobres cames d'un infant que neix de les ganes de surar entre el fang i el pobre desig de ser conduït cap al bosc, amb la llança.
I coltejant, coltejant, m'obro camí.
Tinc gana. I ara sortiré de caça.
Joan Arba.
Publica un comentari a l'entrada