BAN

Mai més restaré en prosaic silenci

.

EXTREMA DRETA

f

i

l

l

s

 

d

e

 

p

u

t

a

Retaule quotidià d'un pensament

(La bossa cega)

-

A totes les bosses de plàstic que es trobin en perill d'extinció.

Mentre hi hagi aire sereu lliures.

-

En el vidre de la finestra

una bossa empesa pel vent

-

pinta l'aire d'incertesa

i de tots aquells moments

-

viscuts amb tu, amb tanta pressa

i perduts en un esbufec.

-

En el vidre de la finestra

veig feta de plàstic la bossa

-

brandant com cua de vaca.

Però va minvant son moviment

-

fins aturar sa incerta dansa

just en la branca d'un avet.

en el parc res,

excepte el ball de les fulles

-

res,

excepte tu i un mirall

-

res,

excepte tu i les teves entranyes

-

ara amargues pel ressò

d'una guitarra que toca

-

res,

excepte la melodia del pèndol

-

i en el parc res,

excepte tu .

ASTRID

Com un pronòstic
que es complirà
a mig termini,
t’enfiles alt

i jugues amb
el meu neguit,
tal com quan era
xic, ben petit

i m’esperava
entre els llençols
de nit i insomni
l’adveniment

de la mev’ombra,
del meu estel,
com un agnòstic
mirant al cel.

DOS DIES FAN UN ANY

(una justificació lliure)

dues paraules

fan d'excusa

,

ja que s'usen per justificar

que fa un any

-menys dos dies-

vaig quedar-me mut.

i ja ho veuen:

dos dies faran un any

i capgiro l'embut

que se m'empassà

.

em moldejaré a cops de rima

i esdevindré molts esborranys

dels mots més intensos

.

i del més enllà porto versos

inversos i dispersos

amb els que he pogut domar

el tedi de la meva ploma

per convertir-me en home

i deixar de ser fang

.

PATTI

Ets tu,

és la veu de la Patti Smith
cavalcant amb els cavalls,
escopint a les closques pelades
de tots els cretins i farsant.


Ets tu,

és la veu de la Patti Smith

incendiant els nostres pecats,
la que ens recorda que la Glòria
es troba ben a prop de la mort.

Oh, Patti,

take my hand, but not come undercover
because you belong to the voices
wich they confront to the cannibals
and free the land from ourselves.

EPITAFI núm. XXXI

Deixo els meus records

-que ara no recordo-

en aquesta llàntia

i en 'questa elegia

com flors en un gerro,

els meus dits s'ensorren

i els meus peus descansen

en 'questa elegia

i en un mur de marbre

hi ha escrits tots els noms

i tots els pecats

fins i tot els meus

i és més que evident

que no els contaré

i molt menys aquí-

en 'questa elegia

.