Automàticament... (introducing Joan Arba)
Benvinguts al món d'en Joan Arba, meticulós poeta d'aptituds vertiginoses i plenes de sarcasme, afegint un to d'emoció plena de rajoles de xocolata. I no és un plat per a tohom, és per a tot aquell que vulgui degustar un plat còsmic i adrenalític que el porti fins al cúmul màxim d'experiències sorgides d'una ploma màgica i digna d'estar entre les més subversives del món global.
Vull ser global, vull ser llegit, vull ser plom en les vostres sabates, i que caiguem al mar d'on vam néixer un cop i un altre sense adonar-nos, sense mare, sense pare, sense família, sense mots que ens acotxin a les nits; i sense petons ni abraçades de l'ens que ens masturba a cops de soledat, en moments en què repetim una i altra vegada que som paraules brutes, farcides de significant i aptes significativament per als nostres sentits.
Però com que ningú llegeix ni consulta el diccionari, és com si mai hagués nascut.
Sóc mort en l'espai. Visc i ara em trobo sense oxigen, sense electricitat. Necessito un codificador de missatges en MS-DOS, un amor que pugui calmar aquestes temptadores paraules de llibertat que em són alienes encara en el meu món.Per això espero i espero; i espero que cadascú de vosaltres em pugui desendollar de la vida aliena i em faci tornar del mar, de l'espai i de la mare que em va parir fins a aposentar-me en el vostre llit, en el vostre cervell de mico aburgesat i cadavèric.
Vull formar part del vostre món dins del meu, com escriptura automàtica dins del cap d'un anarquista fatxenda i reprimit, dins de la carcassa que anomeno món i que s'enfurisma cada dia més; i que cobreixo amb l'ozó de les meves rimes i perd l'oremus per la pau d'unes paraules dites a cau d'orella.
Sóc lectura, sóc escriptura, sóc jo i el meu món. El món d'en Joan Arba.
Joan Arba, octubre de 2005
Entrades
