Poso llum a l'oblit

en moments d'incertesa;

i sense gaire pressa

retorno al ruc d'ahir.

- Em vaig equivocar-,

i se m'omple la boca

d'una sintaxi morta

pel gebre del passat

que no, que no reneix;

perquè no és memòria,

perquè ja és història

que encara em persegueix.

Poso llum a l'oblit

i trobo un tou de cendres

que toco a les palpentes,

prò que em fugen dels dits.

Joan Arba (26-09-05)