diumenge, de gener 13, 2008

Sempre el pes de l'aigua
perd un poc el nord
quan els nostres dits
repassen els cercles
entrellaçats com
closques de cargols.
Publicat per a

1 comentari:

qdony ha dit...

Molt bé, aquest és el poema que has escrit que més m'ha agradat. M'agrada molt.

3:40 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)