dijous, de maig 18, 2006


UNALTREMATÍ

La senyora Ramona
sempre tan mona
sosté la seva escombra
de bon matí.

I cada dia escombra
i cada dia
frega i cada dia
un any empeny.

Ara l'ha feta bona
nostra Ramona:
espetega les ombres
de llensols i llit.

I cada dia escombra
i cada dia
frega i cada dia
un any empeny.

Cops de plomall ressonen
com cansionis
que canten l'encant pobre
del seu esperit.

I cada dia escombra
i cada dia
frega i cada dia
un any empeny.

Els nins ja són a escola
els trens ja silben
i el poble ja s'oblida
de la Ramona.

I cada dia escombra
i cada dia
frega i cada dia
un any empeny.

Sap que els anys no perdonen
que els anys s'apilen
com pols en els seus mobles
rònecs i antics.

I cada dia escombra
i cada dia
frega i cada dia
un any empeny.

Prò està feliç la mossa
deixant ses nines
a sobre'l llit, fent nones
entre els coixins.

I cada dia escombra
i cada dia
frega i cada dia
un any empeny.

De cop -vés quina cosa!-
esdevingué nina
pigada amb un somrís
a sa pell tova.

I cada dia escombra
i cada dia
frega i cada dia
un any empeny.

Abans era feliça
matant la prissa!
I ara, estova les catifes
del pensament.

I cada dia escombra
i cada dia
frega i cada dia
un any empeny.

S'arruga sa frontissa
com una camisa
pels vaivens de sa vida
que ara pols és.

I cada dia escombra
i cada dia
frega i cada dia
un any empeny.

La senyora Ramona
sempre tan mona
sosté la seva escombra
unaltrematí.