Indestriable fam entre les seques

cames d'un infant que neix de les ganes

de surar en el fang -com la flor en l'hivern-

i ser conduït cap al bosc, amb la llança.

I COLTEJANT COLTEJANT S'OBRE CAMÍ.

TÉ GANA. I ARA SORTIRÀ DE CAÇA.

Joan Arba (19-11-05)

APUS APUS

Ets com la soca,
un tros d"ala"-
ment ofegat
en febre groga.

Ets un insult
contra el meu sostre,
ara tatuatge
després salvatge.

Ets talment tu,
crit fet de vidre:
silenci i brides

que jo sol no

puc dominar...

dominar puc,

dominar puc...

Dominar puc?

Dominar poc.

QUÈ VOLS TU?

- Ni tan sols

sé què cous

dins ma cuina

o enfilada

a la pa-

ret del re-

bedor còsmic!


- No t'importa

saber que

només cuino

perquè estiguis

ben content?

Has d'estar-me

agraïda.


- Pots refer

unes ru-

nes que tinc

escampades

com l'adob

-pobre Job-

dintre meu?


- Obre't, meuca,

que entraré

pel forat

per on surten

les arrels

matemàtiques

de tot'l món.


- I de pas,

pots també

escombrar

i collir

ma roba estesa?

Joan Arba (12-11-05)

NIT DE REIS

Sé que ben aviat passarà alguna cosa;

i sé que airejaré el neguit dels llençols

quan els peus em portin escales avall,

per buscar no-sé-quins-collons-de-regal

.

- Que potser hauran pensat en mi els reis gams?

I em poso les sabates que, impacients,

esperen un pessic esperen uns grams

esperen mirra, una oportunitat

.

Baixant l'escala, crema la llar de foc;

m'assec en el penúltim graó i espero...

...i espero i espero i espero i espero

i espero que passi aviat alguna cosa

.

I mentre espero, et miro.

Joan Arba (11-11-05)